Consulte el PDF
La Direcció General de l’Autonomia Personal i la Discapacitat del Departament de Treball, Afers (DTASF) Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, ha donat a conèixer unes INSTRUCCIONS RESPECTE EL RETORN VOLUNTARI AL SEU DOMICILI DE LES PERSONES QUE VIUEN EN CENTRES RESIDENCIALS, MENTRE DURI LA SITUACIÓ DE RISC RELACIONADA AMB EL COVID-19.
De conformitat amb l’Ordre SND/275/2020, de 23 de març del Ministeri de Sanitat, la Generalitat del Catalunya pot intervenir les residències de titularitat privada i ordenar l’alta, la baixa i la reubicació dels usuaris dels centres residencials, públics i privats.
En exercici d’aquestes competències extraordinàries, el DTASF ha dictat aquestes instruccions que estableixen, entre d’altres qüestions, que les persones que viuen en un centre residencial poden retornar de forma voluntària (fet que pot resultar controvertit en situacions de presumptes incapaços) i temporal al seu domicili o al del seu entorn familiar, sempre i quan es compleixin els següent requisits:
a) El resident ha d’estar estable i sense símptomes associats a COVID-19 i amb prova diagnòstica negativa. Aquest requisit por dificultar aquesta decisió, donat que en aquest moments resulta difícil aconseguir les proves diagnòstiques.
b) Si emmalalteix no podrà retornar a la residència fins a la total cura per evitar el contagi als usuaris i treballadors del centre residencial.
c) El domicili al qual retorni ha de complir els requisits necessaris que garanteixin una bona atenció familiar, i han de tenir la possibilitat de poder aïllar la persona en cas de posar-se malalta.
d) El responsable higiènic-sanitari del centre ha d’autoritzar el retorn al domicili. Per tant, el RHS podrà denegar l’autorització per raons sanitàries o per considerar que no es compleix els requisits de l’apartat anterior.
e) S’ha de signar un annex al contracte assistencial on consti:
– Que la persona marxa a casa temporalment de forma voluntària, i amb l’autorització del responsable higiènic-sanitari.
– Que es reserva la plaça no ocupada, així com el no cobrament del preu de l’estada ni per cap altre concepte.
Podria resultar discutible que l’usuari no tingui que pagar el cost de la plaça durant la seva absència, tot deduint el cost de l’alimentació, com estableix la normativa de serveis socials (art. 23.3 Decret 284/1996, modificat pel Decret 176/2000), però un cop dictada aquesta instrucció en l’exercici de les competències extraordinàries abans esmentades, ja no és discutible.
Consulti el contingut íntegre de les instruccions a:
© La presente información es propiedad de Escura, abogados y economistas, quedando prohibida su reproducción sin permiso expreso.
